Anaïs Nin: Per què escrivim

“Per què escrivim” és una pregunta que sempre trobo difícil de respondre. Jo mateixa m’ho he preguntat tan sovint… Crec que escrivim perquè hem de crear un món en què siguem capaços de viure. Jo no podia viure en cap dels mons que m’oferien – el món dels meus pares, el món de la guerra, el món dels polítics. Havia de crear un món que fos meu, com un clima, un país, un ambient en què pogués respirar, governar i tornar a crear-me quan la vida m’hagués destruït. Aquesta, crec, és la raó per qualsevol obra d’art.”

“També escrivim per augmentar la nostra consciència de la vida. Escrivim per atreure i captivar els altres. Escrivim per seduir els nostres amants. Escrivim per assaborir la vida dues vegades, en el moment mateix i en la retrospecció. Escrivim, com Proust, perquè tot això sigui etern, per convèncer-nos que és etern. Escrivim per transcendir la vida, per arribar més enllà. Escrivim per aprendre a parlar amb altres, per deixar constància del viatge cap a l’interior del laberint. Escrivim per expandir el nostre món quan ens sentim ofegats, captius o sols… Quan no escric, sento com el meu món es fa més petit. Em sento empresonada. Sento que perdo la meva espurna i el meu color. Hauria de ser una necessitat, com la mar necessita onejar, i jo l’anomeno respirar.”

Anaïn Nin, The New Woman, 1974

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s