Córrer

Corro. Els faigs gegants de la meva infantesa s’abracen entre ells sota la terra tova que sobrevolo. El cos em diu atura’t. Però segueixo. Molt per sobre meu branques com arcades recolzen un cel pesat que trona des de lluny. Plourà. Plourà i en tinc ganes. Tinc ganes de sentir les gotes a la cara pero no tinc temps. El temps s’escola per les vores del dia, fuig per les pantalles per on intento caçar-lo i no ve ni quan l’espero. Perquè el temps és com els cérvols que s’amaguen en aquest bosc que es desplega al meu vol. Estan al cor de la faigeda pero només veig passadissos que em porten on ja era. Per això corro. Corro per esgotar-me de la cursa. Corro per perdre’m. Corro per acabar asseguda amb el nas ben obert i els pulmons contents com acordions antics, a qualsevol lloc; enmig del bosc o al costat del cotxe, i no ser res, ningú, enlloc. Corro per fondre’m amb la pluja i tornar a ser petita. Corro per escapar-me de la mirada amagada del voyeur que comptabilitza les hores i els minuts, els dies i els anys i els arxiva en el llibre de tot això que encara no he fet.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s