Por

Por

 

Mirada freda de cocodril

ronda pel meu insomni

ensenya escates

com un atleta músculs.

 

Em glaça la sang la certesa

que el botxí em trobarà

amb el seu ganivet de carnisser.

 

Perdré això que no mereixo,

això que és tendre

i lluminós

això que la vida m’ha regalat

sense demanar papers

ni proves.

 

Això que ha fet de mi

una llanterna.

 

M’assec de cop

i em separo d’aquest llit

enganyosament calent

i còmode.

 

Al ventre hi sento la marca

que han deixat les seves dents,

a la boca

el gust metàl·lic de la sang.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s