Feminisme i altres paraules

Com a dona, escriptora i amant de les paraules vull reivindicar la força femenina, la de les paraules i les poetes que ens senyalen el camí. Per això us parlo avui amb les paraules de dues escriptores: L’Audre Lorde, autora afroamericana de la generació de la meva mare, i la Chimamanda Ngozi Adichie, autora nigeriana que té uns anys menys que jo. Són dues dones que lluiten amb la paraula, però no com a les lluites que veiem als mitjans aquests dies. No abusen les paraules, no disfressen la realitat amb paraules traïdores. Lluiten amb un llenguatge que anomena les coses i les transforma a través de la seva claredat, el poder de l’esperança que el motiva i la imaginació al servei d’un millor món. Aquesta és la força de les paraules que reivindico en un dia com avui.

Parlo doncs, de la paraula que revela, que transforma i que crea. Parlo d’una paraula que és individual i col·lectiva alhora, que neix de la necessitat d’expressió, de la necessitat de definir-nos per saber qui som.

“Una vegada i una altra he arribat a la convicció que el que és més important per a mi s’ha de dir, s’ha de verbalitzar i ha de ser compartit, encara que això comporti el risc de que es contusioni o sigui malentès”, deia L’Audrey Lorde. Perquè si volem ser felices, si volem créixer i ser dones fortes i transformadores no tenim cap altra opció que de fer-nos sentir. Lorde, que parlava als Estats Units els anys ‘70  es referia a la situació de la dona però també dels afroamericans quan deia:

“Tant per la dona negra com per l’home negre és fonamental definir-nos nosaltres mateixos, si no els altres ens definiran a nosaltres per al seu ús i en detriment nostre.”

Es tracte d’una paraula que és poètica i política, que incideix en la realitat a través del seu poder creatiu.  Aquesta realitat és una realitat compartida, tot i que ens fan creure que per ser de diferents categories les nostres lluites no són les mateixes. Quan Audre Lorde parla de dones i homes negres, podríem pensar també en homes i dones catalanes. Cal verbalitzar l’opressió. Cal reconèixer l’oprimit i assenyalar l’opressor.  La paraula que mostra no divideix en bàndols però ensenya una realitat a la qual tots som vulnerables. Tots ens podem trobar en una situació d’opressió, i per això tots hem de combatre qualsevol forma d’opressió. Aquesta lluita és una, no ens deixem enganyar. L’opressió i la violència mai engendren solucions, només generen més opressió i violència.

A vegades la por a exposar-nos, ens fa callar. Però el silenci no ens aixopluga del perill. Ens aïlla dels que ens poden fer costat i fan impossible qualsevol diàleg.

Audrey Lorde parla de la seva pròpia experiència quan ens explica la importància d’alçar la veu. “Els meus silencis no m’havien protegit. El teu silenci no et protegeix. Però per cada paraula real dita, per cada intent que he fet de dir aquestes veritats que encara busco, he connectat amb altres dones mentre examinàvem les paraules i el seu encaix amb un món en què totes crèiem. Apropàvem les nostres diferències. I va ser la preocupació i l’atenció de totes aquestes dones que em van donar força i que em van permetre l’escrutini del que era essencial a la meva vida.”

I així com no podem permetre que ens robin la paraula, tampoc podem permetre que ens robin el feminisme, i parlo de la paraula i la lluita. Des de la nostra força hem de seguir definint la lluita i el somni que aquesta paraula implica. La Chimamanda Ngozi Adichie ho diu molt clar.

“Alguns pregunten: “Per què utilitzar la paraula ‘feminista’? Per què no dius simplement que creus en els drets humans o alguna cosa per l’estil?”. Perquè això seria deshonest. El feminisme, lògicament, forma part dels drets humans en general, però decidir utilitzar l’expressió vaga de “drets humans” és negar el problema específic i concret del sexe. Seria una manera de negar que el problema del gènere ce centra en les dones. Que el problema no és ser humà, sinó concretament ser una dona. Durant segles, el món va dividir els éssers humans en dos grups i després va procedir a excloure i oprimir un dels dos grups. Sembla just que la solució al problema ho reconegui.”

Veieu el paral·lelisme amb la situació catalana? Perdoneu, però aquests dies em sembla que el conflicte que vivim ens serveix com a metàfora que ens ajuda a veure més clar altres situacions de violència i opressió… Així com repetim que a Catalunya no tenim res en contra dels espanyols, potser cal tornar a repetir que feministes no tenen res en contra dels homes, per moltes vegades que s’hagi dit. Cal, això sí, assumir la pròpia responsabilitat per la situació que vivim, i cal el coratge, per part dels homes de veure que ells també són víctimes d’aquesta desigualtat. Perquè la lluita feminista no depèn només de com ens definim com a dones, però també de com definim els homes.

Acabaré amb l’autora nigeriana que em té el cor robat per la seva sensibilitat i la seva integritat a l’hora de parlar de com eduquem els nostres fills:

“La manera com criem els nois els fa molt mal. En reprimim la humanitat. Definim la masculinitat de manera molt limitada. La masculinitat és una gàbia molt dura i petita i nosaltres hi fiquem els nois.

Ensenyem els nois a témer la por, la feblesa, la vulnerabilitat. Els ensenyem a amagar la seva verdadera identitat, perquè han de ser, com diuen els nigerians, homes durs.”

Tal i com el sexisme cap a les dones també afecta els homes, així el sexisme cap als homes rebota contra les dones:

“(…) el pitjor que fem als nois, en fer-los sentir que han de ser durs, és que els deixem amb egos molt fràgils. Com més durs s’obliga un home a ser, més dèbil és el seu ego.

I llavors fem un gran mal a les noies perquè les eduquem perquè satisfacin l’ego fràgil dels mascles.”

 

(Referències: “Your Silence Will Not Protect You”, Audre Lorde i “Tothom hauria de ser feminista Chimamanda Ngozi Adichie”)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s