Si tu hi arribes abans que jo 

Us desitjo un 2018 ple d emocions  amb un poema de Dick Allen, poeta que vaig descobrir el dia de la seva mort, i que descriu això que m apassiona ara mateix: les transicions que són el que ens permet  mudar la pell i crèixer, morir una mica per ser nou.

Traducció meva…


​Si tu hi arribes abans que jo



Aireja els llençols, obra els porticons que donen a l’est,

i potser troba la baralla de cartes que es va perdre

a prop del sofà. O passeja-t’hi i contempla primer 

les vistes per les finestres del darrere.

Em diuen que són esplèndides: pins antics,

baixen muts fins a la vora del llac, i capes

de llum magnífica. Si tinguessis gana,

ho sento però no hi ha cap restaurant xinès,

només una  botiga de poble. L’has passat quan arribaves,

però no devies veure el solitari sortidor de gasolina desgastat

i les llaunes d’Esso que tenen dècades.

Si no t’ubiques, pensa: Vermont,

l’estat on la gent viu plegada en la muntanya

com baies perdudes en la massa… El que m’agradaria quan hi arribi

és tenir uns quants segles per estar per allà i concentrar-me

en només una cosa alhora. Començaria amb els radiadors

per arribar fins al Mestre Eckhart,

o per què tan pocs donen la volta a la seva vida, tants

fan passos petits cap això que no faran mai

les primeres setmanes, les primeres lliçons

fins a triar una altra cosa,

sempre començant les seves vides

sense saber què significa córrer el risc

de fallar a última hora… Guardaria el blau per l’últim, Blau Klein

o el blau del Llac del Cràter

a primera hora d’un matí de juny.

Això ocuparia dècades… No deixis d’obrir

i tancar la reixa unes quantes vegades 

pel plaer de sentir-la grinyolar. Quan et balanceges al pneumàtic penjat

fes-ho descalç. Hauràs oblidat, sospito,

la sensació de tocar amb la planta dels peus els caps de gira-sols:

Unes vacances d’estiu a Vermont hi vaig conèixer un penjat de l’esqui

que havia seguit la neu set anys sense parar i volia fer-ho

almenys set anys més. Estem aquí per gaudir, deia,

per dir Salaam a l’alegria… Crec que trobaràs

Bíblies escampats per tot arreu, o Talmuds, o Alcorans,

i algun fragment de música gospel, de cants,

 calendaris d’advent antics, les portes de paper encara obertes.

Faràs bé de parar-hi atenció. No et deixis pertorbar

quan el que t’és familiar comença a esvair-se, i gradualment

vas perdent l’orientació,

el teu cos sembla tornar-se primer opac i després transparent,

fins a tornar-se invisible—allò pel qual preparen la vellesa

i vacances en els llimbs del Midwest.

Pren-t’ho amb calma, ves a poc a poc. Quan pensis que estic venint,

la part llarga del viatge fet,

omple el rebost de cereals, de curri i caixes blaves i blanques de macarrons, prepara

el tauler de dames, d’escacs si insisteixes,

sobre el tronc tallat a l’ombra del porxo,

serveix llimonada en el vas més alt que trobis a l’armari,

tamborina amb els dits, practica aixecar les celles,

fins que expliquis a tots, als escèptics, als intolerants, als veïns cecs,

aquells crítics de cap de setmana que t’animen amb la boca petita—

que ho tinc permès

i si hi ha un lloc que l’amor ha reservat per a mi,

vindré. Jo també vindré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s