Una pluralitat de jos. (Víctor Català)

No som una. Viure és descobrir totes les que portem a dintre. L’escriptura em serveix per veure-les i entendre-les millor. Em fascina la sensibilitat de Víctor Català quan descriu aquesta multiplicitat que amaguem sota la “pellofa”:

Parlem de la personalitat com si fos una entitat sola, indivisible, tot lo més, plurifacètica, i no; és que, dintre de la pellofa que l’envolta, tanca, no un jo, sinó una pluralitat de jos, que no es manifesten i actuen tots a l’una, sinó successivament, a mida que una fretura o una topada imprevistes els sotraga i desvetlla… Miri; un dia vaig aixecar una pedra, enmig d’un camp, i em va deixar parat la munió de vides ínfimes que hi havia arrecerades a sota; era un pul·lular prodigiós de petits éssers, tots semblants a l’ull… analfabet, com si diguéssim, del profà, però en realitat d’existències diverses, autònomes, cada una amb la seva pròpia individualitat… Des d’aleshores, quan miro algú, em sembla descobrir-hi sota l’envoltori que els fa de tapadora, el mateix formigueig de vides amagades…

Paraules, Jubileu, Víctor Català

victor Català

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s